Bon Nadal.
Qui soc?
- Àlex Fernàndez De Labastida
- Soc un nen alt, pell clara, ulls marrons i cabells castanys. El meu hobby és jugar a bàsquet.
dimarts, 21 de desembre del 2010
Últim partit del trimestre.
L'últim partit del 2010, vam anar al barri de Bon Pastor a jugar contra l'escola Bon Pastor, com tots els partits, ens ho vam passar bé. Vam perdre de molts punts, però pensant en les vacances els regals i els preparatius de Nadal no vam tornar tant desanimats.
dissabte, 11 de desembre del 2010
Penúltim partit del trimestre
El dissabte pel matí el meu germà i jo hem hagut que anar a les 8:30 a un partit de bàsquet, és el penúltim del trimestre, hem hagut d'anar corrents perquè ens hem aixecat molt tard però tenim sort de tenir patinets.
Al principi, estava molt cansat, però ha valgut la pena anar-hi perquè hem guanyat de 6 punts.
Al principi, estava molt cansat, però ha valgut la pena anar-hi perquè hem guanyat de 6 punts.
dimarts, 7 de desembre del 2010
Cançó de Nadal
Cançó Nadal
El pitjor Nadal del món
Quan ja faltava poc per que arribés Nadal només pensàvem en els regals, però els meus pares pensaven el contrari, ells no ens deixaven veure les notícies, el perquè d’aquest motiu és que en totes les cadenes de la televisió deien el mateix, la notícia més trista pels més petits ELS REIS MAGS S’ENDARREREIXEN. Al principi, moltes persones no s’alertaven tant, però, aquest endarreriment no era d’un dia ni dos, sinó de mesos. Molts pares estaven desesperats perquè no s’imaginaven com reaccionarien els seus fills al saber la notícia. Molts pares del món intentaven buscar solucions per saber on estaven els reis mags, però no van poder arribar a ninguna solució.
Era dia 26 de Desembre estàvem amb tota la família celebrant el Sant Esteve tot menjant canelons, en un dia com aquest t’oblides de tota mena de problemes, però amb la notícia ningú estava alegre totes les cares estaven series, els nens de la família, es a dir, els meus cosins i el meu germà i jo estàvem preocupats perquè no vèiem als nostres pares com sempre. Jo era el més gran de tots amb 10 anys, els meus cosins que són bessons tenien 5 anys i el meu germà en tenia 4 anys, jo fins llavors era un nen tafaner i entre que escoltava el que deien, un dia vaig acabar l’escola i tenia ganes de menjar llaminadures, al costat de la meva escola hi havia un quiosc que sempre tenia llaminadures per a mi i, doncs, estava veient el que posava en tots els diaris, en un posava:segueix l’endarreriment i una fotografia al fons dels reis sense cap regal.
Un dia abans del dia dels reis vaig anar al quiosc a investigar més bé tota aquella notícia, de cop i volta, vaig escoltar una veu que em cridava el meu nom repetidament, de sobte, em vaig desmaiar i la persona que em cridava era la meva mare, vaig obrir els ulls i estava al meu llit era el primer dia de vacances de Nadal,tot era un somni.
Pont
Hola companys,
Ja tenia ganes de fer festa en un pont tant llarg, per mi el pont està bé però encara que tinguem 5 dies de festa em sembla que m'està passant molt ràpid. El dissabte vaig anar a veure un partit del meu germà, el diumenge vaig anar a sopar amb tots els meus germans i el dilluns estava celebrant el sant del meu pare i del meu germà només he fet feina avui (dimarts) i dimecres m'hauré d'espavilar en estudiar i fer deures
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)